graciasAquest escrit vol ser un petit homenatge a aquelles persones que he conegut al llarg de la meva trajectòria laboral en el mon de les Teràpies de Salut. Homes i dones que han passat per la meva vida o jo per la d’elles, i desprès hem seguit el camí.
No es un escrit melancòlic ni molt menys, tot al contrari, es ple d’alegria, força i optimisme, perquè son aquestes persones, les que han confiat, les que amb la seva paciència, uns unes setmanes, altres uns mesos, han aconseguit un objectiu.
De fet, sou vosaltres els que quan entreu a consulta per demanar informació, ja feu un primer pas per fer un canvi a la vida, i com tal, tot canvi no es fa avui per demà, porta un procés, una constància i una voluntat, que malgrat molts diuen tenir-la, no tothom està disposat a fer-ho.
Hi ha qui només preguntant el preu ja tenen prou, valoren si es poc o molt i decideixen si el canvi es una qüestió econòmica per ells. També es pregunta la quantitat de sessions que fan falta, se que es lògic preguntar-ho, però la resposta es lògica també, «no tinc ni idea», cada persona es diferent, diferents constitucions, cossos, entorns, edats, problemes… es necessita al menys una primera visita per saber-ho.
Quan tractem d’un mal a nivell físic que en una o dues sessions marxa, el pacient se’n va content i sense dolor, per mi, naturalment, es una gran satisfacció. La complicació be quan aquest mal ha aparegut sense motiu aparent i sembla no voler marxar en un parell de visites, es llavors quan s’ha d’aprofundir mes, fem ma de les eines que disposem, una mica de coaching i la meva estimada kinesiologia per, amb permís del nostre pacient, arribar al fons del perquè ha sorgit aquest mal.
Naturalment, aquest procés es pot estendre des de unes setmanes fins uns mesos, un camí que moltes vegades per la persona no es agradable, sobre tot quan tractem de temes emocionals, desfer antigues creences i/o reviure moments de la vida que creiem superats. Es la manera d’arribar al fons, alliberar-nos, i deixar que aquella senyal d’alarma que ha aparegut al nostre cos en forma de dolor o malaltia disminueixi fins que desapareix.
Per suposat la medicina convencional ni es planteja aquests tipus de tractaments i molt menys dins de la seguretat social, es un altre pensament, un altre mentalitat, que s’ha de deixar aparcada perquè al fons de la qüestió no arribarem amb medicaments.gracias1
Tal i com deia aquell hindú: «al final tot sortirà be, si no, es que no es el final».
Una forta abraçada.

1 comentario

Anonymous · 15/04/2012 a las 4:18 pm

Gracias a tí por la ayuda que en un momento necesité y obtuve y porque ademas contribuiste a abrirme un poquito mas los ojos para decidir el camino a segurir. Mecè Parejo

Responder a Anonymous Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *