sex o no sexVet aquí la qüestió!!
Perquè una parella funcioni bé es requereixen moltes coses: estimació, compressió, saber escoltar, saber donar i rebre, amistat, complicitat, cura de l’altre, projectes en comú, passió, son varies petites coses que fan el tot, però que, evidentment amb el pas del temps algunes es van degradant per donar pas a unes altres, però això no ha de confondre i fer-nos pensar que la rutina diaria transformada en monotonia es «el que hi ha», i que aquesta degradació es el conveni que s’ha signat per tota la vida.
Evidentment que el temps va fent que el nostre cos no sigui el mateix a unes edats que d’altres, i potser, per culpa dels anys el desig va minvant, però mentre hi ha salut i força, la passió, un dels puntals de la parella, a d’existir sempre, d’una manera o d’un altre, amb bogeria o amb tendresa, amb imaginació i fantasia o com una  realitat viva i sentida. No s’ha de portar la relació sexual al sac de la rutina, on cau tot com explicava abans, i molt menys intentar esquivar aquestes relacions amb les típiques excuses de mal de caps, cansaments, o ves a saber que!.
Tant si passa una cosa com l’altre, això es indicador que alguna cosa falla a la parella, que la passió per l’altre persona cada vegada va a menys, el primer de tot es parlar-ho i saber si es vol arreglar, si es així, endavant!, aquest indicador no es només a nivell sexual, si no que sesten a tot l’àmbit de la parella. Per solucionar-ho tenim eines i maneres per fer-ho, però, malauradament, la apatia porta això, per regla general pensem que no aconseguirem res i que mal per mal, ja estem be així, i acostumem al cos a aquesta rutina al viure per viure, que es va instal·lant a les nostres vides.
S’han de buscar motivacions, innovar, crear, fer servir la fantasia i la imaginació per tal de no caure en el parany de la monotonia, sempre amb la complicitat de la parella, fer un mon dins d’un mon on només amb les mirades ja se sàpiga que es vol dir, s’ha de saber (per tant hem d’aprendre) atraure a la parella, incitar-la i fer-la sentir especial, i a l’hora deixar-nos seduir, deixar sortir la passió sense por a mostrar quan ens importa aquella persona. Evidentment es un treball, i un treball diari, o potser ens pensem que pel fet de viure amb parella durant x temps ja esta tot fet i aconseguit???, no amics no, igual que anem a treballar i lluitem cadascun de nosaltres per un incentiu, per unes vendes, per un lloc… hem de lluitar per la parella, i evidentment, la parella consta de dues persones, han de ser tots dos els que lluiten, no serveix que un s’esforci mentre que l’altre no estigui per la feina, els percentatges mai son iguals, però ha d’haver-hi un mínim de participació en cada part i si son al 50% trobareu una gran diferencia.
No es avui per demà, però cal començar, i el primer pas, es parlar, preguntar, informar… a que espereu?.

Una forta abraçada.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *