A LA SEVA IMATGE I SEMBLANÇAActualment estem vivint un moment una mica estrany. Lluny de apropar-nos a valors i a conductes socialment mes «correctes», el que fem es viure per viure, deixar passar el temps. Qui te treball, es un no parar, amunt avall, tot corrents, i quan queda un xic de temps lliure l’omplim fent coses per no pensar, des de alguns tipus d’esports que van mes enllà del manteniment físic com sortides de cap setmana on gaire be va tothom, o si no, amb la televisió que ajuda molt a que ens ho donin tot fet, l’entreteniment, la informació… etc. la qüestió es estar entretinguts i no pensar en els problemes, tant a nivell econòmic o de feina, com  d’altres: familiars, de salut, o mals entesos, que qui mes qui menys pateix algun d’alt a baix.
Son en aquests casos quan les persones prenem consciencia de que estem aquí per fer alguna cosa mes que viure per viure, quan ens apropem a algun lloc, digueu-li fe, creences, espiritualitat, i aquí es quan comencem a demanar, sobre tot, quan ens passa alguna cosa que se’ns escapa de les mans, algun problema, si aquest es greu o es una forta crisi, maleïm, i la típica frase, «per que a mi?» o «que he fet jo?» comença a agafar força, i a l’hora, de l’espiritualitat que fins ara ens anava tant be, comencem a dubtar.
A banda d’això, avui en dia, a la nostra societat, la moda es tenir o fer Reiki, Energia Universal, àngels, arcàngels, inclòs budisme, deixant de banda Deu i la seva doctrina, com si no fos tant «guay». Però, de fet, es igual, creieu en el que vulgueu, però feu-l’o amb coherència, tant quan les circumstancies son favorables com no. Com diuen les escriptures, Deu ens va fer a la seva imatge i semblança, evidentment, quan naixem som com un ordinador, un disc dur buit pràcticament sense informació, i a partir d’aquí, es feina, en primer lloc dels pares, tutors, cuidadors, el gravar les creences que de mes gran ens influiran la resta de la nostra vida i posteriorment, ja es feina nostra trobar el camí que ens faci plens i feliços, no es fàcil, es un treball interior individual i únic de cada persona, d’acceptar el que som, el que tenim o el que fem, tenim les eines per canviar-ho TOT si volem, però a l’hora tenim aquestes creences que cadascú fem servir com excusa per no fer els pasos per trobar les solucions dels nostres problemes, i en la nostra mania de donar la culpa als demès, (tothom te la culpa del que em passa menys jo) l’hi donem, fins i tot al ser superior, quan ell ens ha posat aquí per aprendre, si ho hem fet malament, no es culpa seva, prou problemes ja deu tenir com per ocupar-se del que no hem sabut fer correctament, i estic segur que, encara que ens ajudes i ens tregui de sobre tots els problemes, tardaríem ven poc a tenir els mateixos, o d’altres. Una realitat es certa, dels errors se’n apren.

Com sempre.. una abraçada.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *