CLOONEY vs PITTFa uns dies que, llegint una revista em vaig adonar que tinc un any menys que George Clooney i un any mes que Brad Pitt, ho vaig comentar en veu alta, em va fer gracia, i amb la persona que tenia al costat va començar un diàleg, mes o menys així:
– Voldries ser com un d’ells?
– Perquè voldria ser-hi? (vaig contestar)
– Home!! Tindries diners, series famós, viuries a grans mansions, series reconegut (amb un to quasi recriminatori)
– Tindria?, m’has preguntat si voldria ser com ells
– Si, famós, ric, guapos…
– Tenir no es el mateix que ser…
– Es igual, que mes dona?, voldries o no ser com ells??
I aquí vaig acabar la conversa, perquè estava entrant en un bucle del que si no es en sessió terapèutica no vull entrar.
Valorem tant el tenir en aquesta societat que ha arribat un punt que no ho distingim. Si jo fos una persona del mon del cinema, o aspirant a actor, potser entendria la pregunta des de el punt de vista de modelar a alguna persona que hagi triomfat en alguna feina que jo vull fer, en aquest cas ser un actor (mes o menys bons, tot son gustos), però res mes.
La resposta correcta a la pregunta del meu amic podria ser:
– Aquests senyors, son actors, es l’únic que se de ells. Si son bones persones o no, ho desconec, però mai voldria ser com algú que desconec com es. (en el cas de que volgués ser com algú).CLOONEY vs PITT
Ara la pregunta va cap a vosaltres:
Que us estimaria-ho mes, ser com George Clooney o Brad Pitt, o ser com (si encara fos viu) Vicenç Ferrer? per exemple. Depenent el que contesteu sabreu si esteu mes amb el tenir, o amb el ser.
Totes les opcions son bones, però em de ser conseqüents i responsables del que fem o diem, i no omplir-nos la boca d’allò que desprès, en realitat, no fem.
Ahh!! per les noies, una bona comparativa seria la princesa Diana (Lady Di), o Maria Teresa de Calcuta (en vida, evidentment).

Una abraçada.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *