APEGO

Agapornis

El agapornis, una especie de pájaro exótico a los que también se les conoce como los pájaros del amor, ya que son inseparables

Be doncs, hi han tantes definicions de l’amor com persones hi som al mon. Cadascú el veiem a la nostra manera, segons experiències viscudes, creences de tota la vida, i els mes profunds, fent mes cas als llibres que no deixar-se emportar pel cor.
Impossible dir qui te o no te raó, si mes no, un dels principals arguments que fan servir els entesos, (Walter Riso, i d’altres psicòlegs i escriptors), es que, per que una relació funcioni, entre d’altres coses, no ha d’haver el que s’anomena «apego», si estimació, carinyo, cura de l’altre persona, però «apego» no, es a dir, que en un moment donat de la teva vida, si aquella persona s’en va, (pel motiu que sigui), s’ha de ser conscient de que el mon no s’acaba, per tant, que no es necessita a aquella persona per viure, i de fet es aixi, molt poques persones s’han mort d’amor, malgrat les lletres de moltes cançons estiguin donant voltes al mateix, patiment, patiment, i mes patiment (escolte-ho Maná, per exemple).
Evidentment, malgrat no hi hagi apego, alguna cosa t’ha d’unir amb aquesta persona, s’han de fer coses en comú i si mes no, tenir una il·lusió en conjunt, es complicat si els gustos son diferents, si a un l’hi agrada el futbol i a l’altre no, si un es mes del camp i l’altre ciutat, si us agrada un tipus de cinema diferent, si a un l’agrada el matí, i a l’altre la nit… en un moment donat, un o un altre cedirà, deixarà els seus gustos per seguir a l’altre, i tal i com diuen els entesos, aquest es el error, en aquests casos, cap sacrifici portarà un benefici, si ho fas, es perquè vols fer-ho, per que t’agrada i et trobes be, no per satisfer a l’altre, perquè en un moment donat l’hi podràs retreure, quantes vegades hem sentit allò de : «con lo que me he sacrificado por tí, y así me lo pagas..».
Si no hi han enteses en comú, com diu (i torno a citar al senyor Riso), «Y te dejo, no porque no te quiera, sino porque tú no me convienes, porque no le haces bien a mi vida».
Un altre cosa molt important en qüestió de no tenir «apego», es la confiança, es vital 100% que la parella confii una amb l’altre, que no hi hagi cap motiu de dubtes, si no es aixi… oblidat’en de qualsevol teoria escrita sobre l’amor.

Diuen els llibres, que som únics i individuals, que no necessitem que cap persona ens ompli, que hem d’estimar sent completament lliures i no per la necessitat que ningú ens complementi, no hauriem de necessitar que ens diguin que som guapos i encantadors, no necessitem que ningú ens digui que avui fa un dia tant radiant com el teu somriure, i sobre tot, no necessitem a ningú que ens agafi la mà en un moment donat,  perquè hem de ser capaços de fer-ho tot sols, si no, es que tenim mancances individuals, inseguretats, etc,  que hem de solventar primer….. pot ser que si, que tot està escrit i demostrat que així funcionem o hauriem de funcionar, que hem de mirar per nosaltres i ser feliços individualment, … m’hauria-ho de perdonar si discrepo una mica d’aquesta teoria, potser, nomes soc un ser humà.

Us estimo.

 

Categorías: emocional

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *