a la cara

Dir-te les veritats

Prou feina tinc per convencem a mi mateix de que la manera de viure es la correcta, com per aconsellar als demès com ho han de fer. A consulta, ja ho dic a cada persona, perquè tots som diferents, cadascú te els seus problemes i a mà de cadascú està el sortir-se o no, el meu treball es que ho vegin de punts de vista diferents de com ho veuen ara, dins d’uns paràmetres que s’ha d’estar afora per veure amb objectivitat.

Costa molt, moltíssim no barrejar l’experiència i creences amb la percepció de la realitat que om pot veure, però es pot fer, amb temps i perseverança i evidentment no tenir sempre els mateixos criteris.
Primordial, no prendre-s’ho personalment. El que hagi dit una persona o una situació, no vol dir que sigui contra nosaltres, ja tenim l’idea feta al cap i creiem que allò es una ofensa o un «atac», moltes vegades ja ho creiem abans d’hora.
Segon, encara que així sigui, tot depèn de com ens ho prenguem. Tota persona te plena llibertat de dir el que vulgui i te el seu dret, som nosaltres que ens sentim malament (humiliats, menyspreats, arraconats, etc), perquè ens estan jutjant (a nosaltres o la nostre feina) i de fet, tant es, perquè si estem convençuts que he estem fent be, no ens hauria de fer mal.
Jo mateix se que la meva feina la faig molt be, i intento que les persones que venen a la consulta surtin el millor possible, però hi han vegades, que, depenent les circumstancies es més complicat que altres, i em veig en l’obligació de dir-lis, malgrat sàpiga que va en contra meva, perquè penso, sense tenir cap evidencia, que l’altre persona creurà que soc un aprofitat i que només vull fer «calaix». Clar, aquí em trobo amb la dicotomia del que diuen els entesos de marketing, que es oferir el que vol sentir el pacient, per tirar endavant el negoci, o el que em dicta el meu cor, que es ser honest amb mi mateix i dir-lis el que no volen sentir. i no se si faig be o malament, tot depen un altre vegada del prisma amb el que es vegi, i sobre tot amb la nostre feina, que una cosa es una simple contractura o mal d’esquena per un sobre-esforç que es pot alleugerir amb un massatge o un mal produït per «arte infuso» que a aparegut sense raó de ser i es mes profund del que ens creiem, llavors, necessitem aprofundir, investigar, treballar mes, el qual vol dir mes temps i mes hores de treball per arribar al fons i alliberar a la persona de la dolencia en qüestió.
No es gens fàcil dir a una persona que el seu mal del braç es produït per un excés de rabia u odi (per dir un exemple), si aquesta no a tingut cap traumatisme o moviment repetiu del múscul en concret; però els que sabem d’anatomia humana i a més de medicina oriental, a banda de l’experiència acumulada, estem convençuts de que aquest es el problema, i es pot solucionar, però la creença en la que ens hem educat no ens deixa veure uns altres punts de vista, i molt menys si a partir d’aquí hem de treballar altres coses, internes, que acostumen a no ser del gust de tothom, torna a sortir la dicotomia… dic el que vol sentir i a l’hora vaig fent «calaix» o, soc sincer amb mi mateix i m’arrisco a topar-me amb una persona que no es vol enfrontar amb les seves pors i per tant no tornarà mai més.

He arribat a un punt, i mes a l’edat que ja tinc, que tant m’es. Vull estar be amb mi mateix, ser congruent amb el que dic i el que predico, a qui l’hi agradi, be, i si no, també, m’estimo més tenir pacients agraïts i compromesos, que no aquells als que «avui si, demà no ho se». Per tant, aquells que vingueu tant a Mollet com a Vilanova, sapigueu que us tractarem be, i que us direm les veritats a la cara, i si us agrada, be,… si no…  es el vostre problema.


2 commentarios

Ariadna · 11/04/2013 a las 12:23 pm

Yo creo realmente que lo mejor es ser sincero y sí, decir las cosas a la cara, obviamente, antes que hacer creer a una persona cosas que no son. Pero ser sincero a veces puede ser un poco crudo, ya que en algunos casos sabes que puedes hacer daño a la otra persona con la que conversas. Mi opinión es que lo más importante, a parte de decir la verdad, es saber decirla.

    ramonboladeras · 13/04/2013 a las 10:46 am

    Por supuesto, las formas con las que transmites tus opiniones y sentimientos han de ser cuidadosas, intentando no ser ofensivo/a. Según que manera de comunicar puede provocar rechazo del interlocutor/a al recibir el mensaje como una agresión de tipo personal, y nada más lejos de nuestra intención.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *