deseo, ilusiónSi amics, avui faré de «geni de la làmpara», i farem un treball força interessant.

Es parla moltes vegades de la felicitat, de com arribar a ser feliç, de com tractar i gestionar els problemes quotidians que tenim, uns mes greus que d’altres, tot depen la persona, els punts de vista, les situacions, i quasi tot va al mateix lloc, apatia, avorriment, problemes econòmics,  sentimentals, de salut, etc… un munt de «cosetes» que ens afecten d’una manera o un altre al nostre estil de vida, i generalment, somatitzant i fent patir el cos.


Imagineu realment que us trobeu una «làmpara del geni», d’aquelles dels relats de Aladí. Penseu en el desig que voldríeu de veritat per ser, el que es diu, feliç…, comprovat, la majoria de les persones que es troben be de salut, demanen diners, molts diners, com per no treballar mai mes i poder viure sense preocupacions econòmiques, poder comprar, viatjar, gastar en el que vulguin sense por a veure la llibreta del banc en números vermells. Altres, respirarien tranquils perquè el mal de cap de pagaments mensuals ja se’l treuen de sobre, amb això tenen prou, i son humils de mena i no volen mes que tenir pagada l’hipoteca.

La cosa canvia quan la «làmpara» cau en mans d’una persona malalta, amb una malaltia dolenta, o alguna agressió al cos, en aquests cas,  el que volen es salut, treure’s de sobre el problema que arrosseguen, malgrat que desprès es farà palesa la dita de que, només trobes a faltar la salut quan no la tens i una vegada estem be, no ens recordem de cuidar-la.

Bé, contràriament al que pugueu pensar, no es tracta de donar-vos res perquè sigueu feliços, tot al contrari,  es un treball molt profund i requereix posar-vos en situació perquè esbrineu el que realment us dona la felicitat.

Primer feu un recull dels vostres problemes, quins son?, que mal teniu al cap que no us deixa dormir?, que us angoixa?, que us preocupa?…, penseu un moment en això. Fet?

Ara, imagineu que soc un geni amb molt de poder…, i que contràriament a solucionar els vostres problemes, us alliberaré d’ells…, com?, doncs, senzillament faré que el proper dia 1 del mes vinent, morireu…, si, com ho sentiu, morireu, sense dolor, sense patir, us anireu a dormir i no us despertareu, això si, aquests dies que us falten no tindreu problemes de salut, tot el demès seguirà igual com esteu ara…, reflexioneu!!, es el millor regal que us poden fer, a banda de la sorpresa inicial de incredulitat, por, ràbia, etc.., us adoneu que es veritat i no hi ha cap solució.

Que faria-ho amb els pocs dies que us queden?, fins i tot la mort, en una situació com aquesta deixa de ser un problema, no hi ha res a fer!.

A partir d’aquí, on son els problemes i els mals de cap que no us deixaven viure? Passareu aquests pocs dies plorant i maleint la situació fins que arribi el moment?

Es en aquest precís instant quan ens adonem que el mes important a la vida, es ella en si mateixa, i que som nosaltres els que l’hem de viure. Us ho he dit abans, es un treball fort i requereix posar-se en situació, però si ho aconseguiu i penseu en el que faria-ho aquests pocs dies que us resten de vida, allò es el que realment us fa feliços.

Llavors??.., que us impedeix fer-ho ara? la resposta es molt senzilla, vosaltres mateixos.

lampara2

Una forta abraçada.


5 commentarios

NaturEstètic - Pilar · 09/04/2013 a las 8:22 pm

Moltes felicitats pel bloc Ramon i per la feina que feu tu i la Virgínia, sou uns bocinets de cel.

Ariadna · 11/04/2013 a las 12:15 pm

Muy profundo el escrito, papá. Sí, tienes razón, realmente muchas veces empezamos a pensar en problemas y nos vamos carcomiendo nosotros mismos cuando realmente lo que se tendría que hacer sería vivir sin tomarnos las cosas tan a pecho y despreocuparnos de algunos asuntos, centrarnos en lo que nos gusta y hace felices.
Un beso.

    ramonboladeras · 13/04/2013 a las 11:43 am

    Por supuesto, lo más importante de nuestra vida, es nuestra vida y tendríamos que tener muchísimo más respeto hacia ella del que tenemos. El tema está que cuando leemos escritos así lo meditamos durante un rato, pero después, volvemos a lo que creemos que es nuestra realidad y que todo lo demás no va con nosotros, hay poca gente que quiere cambiar realmente, da mucho miedo decir que estamos mal y más hacer un esfuerzo y arriesgarse a cambiar… te paso un video muy esclarecedor.

    Un beso hija

Felicia · 14/04/2013 a las 5:43 pm

Tu si que ets un geni !!! les teves paraules ens ajuden a donar la volta a les situacions, i
veure tot més clar, després es veritat, cal perseverar i recordar en tot moment lo més important de les nostres vides, una forta abraçada !!!

    ramonboladeras · 14/04/2013 a las 6:50 pm

    Gracies Felicia. Costa molt adonar-se’n del perquè estem en aquesta vida. A partir del moment que un deixa de ser «nen/a», donem mes importància al que ens envolta que a nosaltres mateixos, ens deixem portar pels «problemes» i ens oblidem de que hem de viure.
    Responsabilitats sempre hi han, però, ens hem d’ocupar d’ells i resoldre’ls o no, però, no preocupar-nos abans o desprès del que toca.
    Una abraçada molt gran!!!!

Responder a Ariadna Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *