confianzaUna de les coses més importants a la relació entre persones, es la confiança, ja sigui a nivell d’amistat, de parella, o familiar. Per norma general, confiem més en unes persones que en altres, depenent del grau d’apego que es tingui.

De primeres es confia mes en els pares que no pas en la parella, fins que aquesta demostra que es «digne» i mereix «l’estatus» de persona a qui confiar, però això es només amb temps i per arribar al 100% i mantindre’t no pots trair ni un sol cop aquesta confiança, de ser així, mai tornaràs a aconseguir aquest 100% per molt que s’intenti. Perquè a diferencia d’altres emocions interpersonals, en aquesta no serveixen les paraules, promeses i/o juraments, només serveixen els fets, i tal com he dit abans, fa falta temps.

Amb els amics passa, mes o menys el mateix, amb la diferencia que al no tenir una relació tant estreta, pots ser mes selectiu en el grau de confiança que es dona i en quina situació es dona.

Però no depen tot de la persona a qui donem la confiança, hem de saber amb quin tipus de home/dona ens estem relacionant, durant la convivència hi ha prou informació com per esbrinar si es pot donar crèdit, i fins a quin punt es pot donar, a mes, es molt important el valor que un mateix tingui de la confiança dins d’una relació. Hi han persones que son desconfiades de mena, ja sigui pel que han viscut de petits, o per l’experiència personal de cadascú, la posterior generalització i al final la instauració d’una nova creença: «no es pot confiar en ningú».

El grau de frustració/decepció envers un altre persona perquè «ha traït» la confiança, depen del grau de crèdit que l’hi hagis dipositat, depen de l’apego que es tingui, i del valor/importància que te la confiança a la teva vida.

És per això que no podem ni hem d’estar donant tanta importància a » la confiança» .

El desconfiat pateix i fa patir als demès. I la gran majoria de les vegades pateix perquè es fa unes pel·lícules inútils de coses que no succeeixen .

Quan les coses que tant temen succeeixin ens assabentarem sense necessitat d’estar veient fantasmes per tot arreu .

I quan això hagi de succeir , si és que alguna vegada passa, serà inevitable .

Per això la resposta a la pregunta: «com faig per tornar a confiar en un home o dona?» La resposta es que no es pot posar la mà al foc per ningú… però, la realitat és que no importa.

Hem de gaudir dels bons moments i confiar . Confiar molt. Primer, confiar en nosaltres mateixos. Confiar que cap persona que ens defraudi és irreemplaçable. Confiar que del pitjor dolor se’n surt. Confiar que sempre ens podem tornar a enamorar. Confiar que nosaltres valem … i molt.

“El buen amigo no oculta sus defectos, los pone sobre la mesa para señalarnos el peligro de creer en él más allá de lo conveniente”. Walter Riso.

pareja, confianza, amor


1 comentario

Ariadna · 06/11/2013 a las 9:31 pm

Jo crec que la confiança és molt important en els llaços establerts en una relació amb qualsevol persona (sigui amistad, amor, família..), hem de saber en qui confiar i qui no. I també hem de saber fer que els nostres éssers estimats confiin en nosaltres com nosaltres volem poder confiar en ells.
En la meva opinió, crec que moltes persones, quasi tothom, necessiten alguna persona en qui confiar plenament, saber que aquella persona faria qualsevol cosa o actuarà per obtenir el teu benestar, una persona que només desitja la teva felicitat. Un fill confia plenament en els seus pares quan veu que es preocupen per ell, quan sap que pot parlar amb ells de qualsevol cosa, inclòs els problemes, algú que no et jutjarà i faria qualsevol cosa per veure’t feliç. En molt poques persones pots confiar plenament, a vegades, una persona de la que penses que et fa mal, potser està actuant com ho fa perquè estiguis bé, això és depén de com s’interpretin les accions.
Si més no, quan traixen a la teva confiança, només la perds, una altre cosa és capficar-te i tenir rencor. Però quan una confiança és trencada, és cert que mai torna a ser igual. També penso que mai has de deixar l’oportunitat de confiar en ningú, independentment de les teves experiències o per la forma que has tingut de crèixer, no tothom és igual, no tothom et farà mal. De les experiències dolentes se n’aprèn, i és bo pensar-ho així, arribarà un bon punt que sabràs en quin tipus de persona pots confiar. Pot fer-te mal ser desconfiat, o tenir por. Penso que la por és un sentiment que et fa ser precavit, però si deixes que se’n vagi de les teves mans, et pot frenar moltíssim.
Per això cal afrontar les coses amb valentia, deixar les inseguretats i pors de costat, i per davant de tot, confiar en tu mateix, mai dubtar de tu.

Responder a Ariadna Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *