amorNo se si es dolent o no per una relació, posar en una balança les coses que l’altre ens aporta i enfrontar-ho a les que no ens agraden.

He llegit i escoltat unes quantes vegades frases del tipus, «la meva parella em dona pau, tranquil·litat», «es una persona tant segura que no em fa por res», «jo soc un desastre, menys mal que la tinc a ella/ell»… etc. Intentem portar un equilibri, un yin i un yang amb la parella, i això es perfecte perquè hi hagi pau i harmonia. Però si ho parem a pensar be, aquesta balança o reflexió sobre l’altre, es pot extrapolar a qualsevol convivència, pares-fills, amics. Sota el meu parer, crec que el que hauria de pesar mes en aquesta balança es allò que anomenem amor, es a dir, el sentir-se be i a gust amb aquella persona, pel sol fet de que sigui ella/ell, i no buscar motius que ens indiquin que es la persona adequada i alhora refermar-nos a nosaltres mateixos la idea que no ens hem equivocat.

Si estimem realment a una persona, les coses que no ens agraden queden minimitzades, això no vol dir que no s’hagin de parlar, pactar, dialogar… I les coses que ens agraden acostumen a ser mes, mes petites i mes subtils, i alhora també s’han de comunicar, perquè en agrada sentir-nos be, i fer sentir-se be.
I ara es quan entren el mes puristes i/o escèptics dient que això es com l’enamorament que es perd amb el temps , i perquè una relació  sigui duradera s’han de crear uns fonaments, un pla de vida comú, etc., clar que si, naturalment,  tot ajuda, però la meva reflexió va mes enllà, un petit exemple es que si quan plegues de treballar, i tens ganes arribar a casa pel fet de tornar a veure, a sentir i a compartir amb aquella persona, felicitats, això es amor; el pensar en un somriure, un moment compartit, secret, i desitjar tornar-ho a fer, felicitats, això es amor; que malgrat l’economia i els moments actuals siguin difícils, no ens deixin dormir, patim, però encara que no te’ls soluciona, quan diu «t’estimo», tot queda minimitzat i treus forces per seguir lluitant, felicitats, això es amor; i si desprès d’anys de relació, la veus guapa/guapo, t’atrau passional i sexualment, no hi ha cap dubte, això es amor. Per tant l’únic fonament dur i profund possible per que una relació de parella sigui duradera, i al’hora les dues parts es trobin a gust i realitzades, es l’amor.

Els que diuen que aquest tipus d’amor «romàntic» no existeix si no son a novel·les o pel·lícules, es perquè realment encara no han viscut l’amor.

Realment, l’amor es molt senzill, es tracta d’obrir el cor i fer-se una única pregunta: Quan estic fora durant unes hores o uns dies, tinc ganes tornar a estar amb ell/ella?

o be:  imagina profundament que no estiguis amb aquesta persona, que no la tornaràs a veure mai mes, pel motiu que sigui, avui a tancat la porta i ja no torna…. que sents dins teu?

I allà trobaràs la resposta.

I si no sents tot això, ja pots inventar-te excuses, que l’únic que fas es perllongar una vida que no es la que volies en un principi…  llavors, que estàs fent amb la teva existència??


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *