emocional

US REGALO LA FELICITAT

deseo, ilusiónSi amics, avui faré de "geni de la làmpara", i farem un treball força interessant.

Es parla moltes vegades de la felicitat, de com arribar a ser feliç, de com tractar i gestionar els problemes quotidians que tenim, uns mes greus que d'altres, tot depen la persona, els punts de vista, les situacions, i quasi tot va al mateix lloc, apatia, avorriment, problemes econòmics,  sentimentals, de salut, etc... un munt de "cosetes" que ens afecten d'una manera o un altre al nostre estil de vida, i generalment, somatitzant i fent patir el cos.


Imagineu realment que us trobeu una "làmpara del geni", d'aquelles dels relats de Aladí. Penseu en el desig que voldríeu de veritat per ser, el que es diu, feliç..., comprovat, la majoria de les persones que es troben be de salut, demanen diners, molts diners, com per no treballar mai mes i poder viure sense preocupacions econòmiques, poder comprar, viatjar, gastar en el que vulguin sense por a veure la llibreta del banc en números vermells. Altres, respirarien tranquils perquè el mal de cap de pagaments mensuals ja se'l treuen de sobre, amb això tenen prou, i son humils de mena i no volen mes que tenir pagada l'hipoteca.

La cosa canvia quan la "làmpara" cau en mans d'una persona malalta, amb una malaltia dolenta, o alguna agressió al cos, en aquests cas,  el que volen es salut, treure's de sobre el problema que arrosseguen, malgrat que desprès es farà palesa la dita de que, només trobes a faltar la salut quan no la tens i una vegada estem be, no ens recordem de cuidar-la.

Bé, contràriament al que pugueu pensar, no es tracta de donar-vos res perquè sigueu feliços, tot al contrari,  es un treball molt profund i requereix posar-vos en situació perquè esbrineu el que realment us dona la felicitat.

Primer feu un recull dels vostres problemes, quins son?, que mal teniu al cap que no us deixa dormir?, que us angoixa?, que us preocupa?..., penseu un moment en això. Fet? (más…)

Por ramonboladeras, hace
emocional

NO ET CREGUIS RES

[caption id="attachment_113" align="alignleft" width="165"]a la cara Dir-te les veritats[/caption] Prou feina tinc per convencem a mi mateix de que la manera de viure es la correcta, com per aconsellar als demès com ho han de fer. A consulta, ja ho dic a cada persona, perquè tots som diferents, cadascú te els seus problemes i a mà de cadascú està el sortir-se o no, el meu treball es que ho vegin de punts de vista diferents de com ho veuen ara, dins d'uns paràmetres que s'ha d'estar afora per veure amb objectivitat. Costa molt, moltíssim no barrejar l'experiència i creences amb la percepció de la realitat que om pot veure, però es pot fer, amb temps i perseverança i evidentment no tenir sempre els mateixos criteris. Primordial, no prendre-s'ho personalment. El que hagi dit una persona o una situació, no vol dir que sigui contra nosaltres, ja tenim l'idea feta al cap i creiem que allò es una ofensa o un "atac", moltes vegades ja ho creiem abans d'hora. (más…)

Por ramonboladeras, hace
emocional

EMOCIONS

EMOCIONSHi ha un exemple molt pràctic que acostumo a dir als meu pacients quan parlem de les emocions. Els que som pares ens identifiquem tot sovint, la resta, ho poden relacionar amb experiències viscudes: Us en recordeu quan va néixer el vostre fill/a? la primera vegada que el/la veu abraçar? Un moment inoblidable el fet d'agafar entre els braços aquell ser tant petit. Si feu l'exercici de tancar els ulls i tornar a fer el gest d'abraçar, segur que us venen records, fins i tot, olors, tendresa, escalfor, i un munt de sentiments i emocions. Doncs, aquí ho tenim, aquell fet, tant usual com tornar a pensar amb ell/a, ens porta a reviure aquella mateixa emoció, ens porta pau, amor, estimació, s'ens va gravar dins nostre com un record que mai s'oblidarà. Això passa amb les emocions, s'ens fiquen dintre, en aquest cas l'emoció es bona i feliç, però hi han d'altres que no, i aquestes son les que ens fan mal. No es fàcil entrar dins d'aquest mon, es un feina diària i diria jo que per tota la vida, i el que hem d'anar amb compte es amb les emocions que ens fan mal. (más…)

Por ramonboladeras, hace
emocional

APEGO

APEGO

Agapornis
El agapornis, una especie de pájaro exótico a los que también se les conoce como los pájaros del amor, ya que son inseparables
Be doncs, hi han tantes definicions de l'amor com persones hi som al mon. Cadascú el veiem a la nostra manera, segons experiències viscudes, creences de tota la vida, i els mes profunds, fent mes cas als llibres que no deixar-se emportar pel cor. Impossible dir qui te o no te raó, si mes no, un dels principals arguments que fan servir els entesos, (Walter Riso, i d'altres psicòlegs i escriptors), es que, per que una relació funcioni, entre d'altres coses, no ha d'haver el que s'anomena "apego", si estimació, carinyo, cura de l'altre persona, però "apego" no, es a dir, que en un moment donat de la teva vida, si aquella persona s'en va, (pel motiu que sigui), s'ha de ser conscient de que el mon no s'acaba, per tant, que no es necessita a aquella persona per viure, i de fet es aixi, molt poques persones s'han mort d'amor, malgrat les lletres de moltes cançons estiguin donant voltes al mateix, patiment, patiment, i mes patiment (escolte-ho Maná, per exemple). Evidentment, malgrat no hi hagi apego, alguna cosa t'ha d'unir amb aquesta persona, s'han de fer coses en comú i si mes no, tenir una il·lusió en conjunt, es complicat si els gustos son diferents, si a un l'hi agrada el futbol i a l'altre no, si un es mes del camp i l'altre ciutat, si us agrada un tipus de cinema diferent, si a un l'agrada el matí, i a l'altre la nit... en un moment donat, un o un altre cedirà, deixarà els seus gustos per seguir a l'altre, i tal i com diuen els entesos, aquest es el error, en aquests casos, cap sacrifici portarà un benefici, si ho fas, es perquè vols fer-ho, per que t'agrada i et trobes be, no per satisfer a l'altre, perquè en un moment donat l'hi podràs retreure, quantes vegades hem sentit allò de : "con lo que me he sacrificado por tí, y así me lo pagas..". (más…)

Por ramonboladeras, hace
Sígueme en Twitter
Estamos en

 

Carrer Gallecs, 58

08100 Mollet del Vallès

Telf. 679 411 400